dissabte, 12 de novembre del 2011
diumenge, 6 de novembre del 2011
dissabte, 5 de novembre del 2011
divendres, 4 de novembre del 2011
Inici de la campanya electoral, 3 de novembre de 2011 a les 24h
Rafael Pla López, candidat al Senat, i Paco Soriano, coordinador del Col·lectiu d'EUPV de Meliana
dilluns, 31 d’octubre del 2011
dilluns, 12 de setembre del 2011
Assemblea el 20 de setembre
ASSEMBLEA
CONVOCATÒRIA SOCIAL PER A UNA ALTERNATIVA PROGRAMÀTICA
20 de setembre de 2011
20 hores
Al Saló de Plens de l'Ajuntament de Meliana
Els documents base són:
dilluns, 1 d’agost del 2011
CLAR I RAS - SETEMBRE 2011 - Nº 6
CLAR I RAS nº 6
EU Meliana – setembre 2011
DEMOCRACIA PARTICIPATIVA, YA
Que la democracia no es solamente ir a votar cada cuatro años ha sido un clamor que ha recorrido las calles y plazas de nuestro país, desde la indignación de ver como los representantes escogidos recortaban los derechos de la ciudadanía y actuaban a las órdenes de los amos del dinero. En este marco, ha tomado cada vez más fuerza la exigencia de que una democracia real debe ser participativa y transparente.En los Ayuntamientos, una herramienta mínima de transparencia y participación es la posibilidad de que el vecindario intervenga al final de los Plenos Ordinarios planteando sus inquietudes y haciendo preguntas a los concejales y concejalas. En Meliana, desde hace muchos años estos Plenos Ordinarios han sido mensuales, dejando cuanto menos una ventana abierta cada mes a la participación.
Pues bien, ¿qué hace el Ayuntamiento de Meliana tras las últimas elecciones, cuando precisamente la exigencia de democracia participativa cobra más fuerza desde las movilizaciones del último 15 de mayo? No se le ocurre otra cosa que aprobar mayoritariamente pasar los Plenos Ordinarios a bimensuals, el mínimo al que le obliga la Ley. Previsiblemente, la urgencia de los temas a tratar obligará a hacer a menudo Plenos Extraordinarios, pero en estos el vecindario no puede intervenir. Van hacia atrás, como los cangrejos.
En este caso, como en otros muchos, rectificar sería una muestra de sabiduría. Ojalá así lo hagan.
L'ESTAT DEL BENESTAR, EL PP I L'EDUCACIÓ
El govern del PP de la Comunidad Valenciana, així com els Ajuntaments governats pel mateix partit es fan ressò de l' Estat del Benestar, però... per fer negoci. S'han adonat que privatitzant els serveis que d'ell en deriven: la sanitat, les residències de majors, l'educació... es poden obtenir grans beneficis.
Suposem que amb aquesta intenció una empresa privada ha construït una Escola Infantil en sol públic, és a dir propietat del poble, cedit per l'ajuntament del PP. La gestió d'aquesta escola infantil és privada, a la seua Web diuen que es tracta d'una “red de escuelas infantiles, bajo una dirección única y centralitzada...” i amb un mateix ideari, clar. Ah! és una xarxa perquè estan instal·lats en 13 pobles, que es dedica al “negoci” de l'educació.
Ara farà un any que en el butlletí municipal “Meliana al dia” s'anunciava, a so de bombo i platerets, l'obertura de l'Escola Infantil Municipal i, entre d'altres perles, hi havia una que deia així: ”L'ensenyament dels més menuts estarà a l'abast de totes les famílies gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament de Meliana de posar en funcionament una Escola Infantil Municipal, demostrant-se una volta més la gran aposta de l'equip de govern per oferir a la ciutadania una educació de qualitat.”
Doncs bé, ara ha passat un curs i pel que sembla aquesta “escola infantil municipal” no ha estat a l'abast de totes les famílies, prova d'això és el baix nombre d'alumnes que han estat matriculats, ni una quarta part de la seua capacitat.
Pot ser les necessitats que tenen les famílies de Meliana no les cobreix una altra escola infantil privada, encara que se la privilegie amb beques municipals que no tenen les altres escoles infantils, ja existents al poble.
Diuen que amb aquesta escola infantil privada volen “oferir una educació de qualitat”. Es que l'escola pública no és de qualitat per al govern del PP?
EU proposem i defensem que el sol públic ha de ser per a l'escola pública. I en aquest moment les Escoles públiques de Meliana estan saturades, falten espais i dotacions adequats per dur endavant les diverses tasques escolars. Per tant, qui necessita el sol públic és l'escola pública, per tal de construir un centre nou o ampliar i millorar bastant més els ja existents.
EU proposem i defensem l'ensenyament públic i gratuït en tots els trams de l'educació, inclòs el primer cicle de 0-3 anys que s'imparteix a l'escola infantil; perquè l'escola infantil té una una funció social que fa possible la inserció laboral de les persones amb fills menuts, principalment les dones, però compte! també té una funció educativa, per tant una Escola Infantil Municipal hauria de ser PÚBLICA I GRATUÏTA.
RESPECTE AL PACTE DE L’EURO
A l’inici d’aquesta crisi tan salvatge que estem patint i de la que encara no es veu el final, semblava que alguna cosa havien aprés. Es va parlar d’establir mecanismes de control al sistema financer a escala planetària per a evitar que tornara a succeir el que acabava de passar. Es va parlar fins i tot d’eliminar els paradisos fiscals. A l’Estat Espanyol, el aleshores president de la CEOE (Diaz Ferran) plantejava fins i tot “fer un parèntesi en la economía mercat”.
Es tractava en aquells moments de evitar una crisi més greu amb la intervenció de l’Estat a l’economia, garantint la viabilitat del sistema. No molts mesos després d’aquestes manifestacions i urgències, molts governs i els propis Bancs Centrals, havien iniciat els seus plans d’ajuda al sistema financer. No es posava en dubte la necessitat d’augmentar els dèficits públics i les taxes d’endeutament públic.
L’anomenat “Pacte del Euro” suposa, en aquest context, una tornada al mercat desrregulat. Una vegada augmentat el deute públic per garantir els sistemes financers nacionals, la prioritat és la reducció del dèficit per la via d’atacar la despesa pública. En termes intertemporals, suposa un transvasament de recursos des de la despesa en polítiques socials e infraestructures, cap a les entitats financeres que, conseqüència de la seva mala gestió, estaven prop de la fallida.
Les mesures impulsades des d’una Unió Europea totalment feble i venuda als interessos dels mercats han apostat per la devaluació de les condicions de treball i de vida dels treballadors, front a les necessitats d’enfortir la vessant política i social de la Unió Europea. Es tracta d’un doble atac a la classe treballadora, degradant les seues condicions de treball mitjançant reformes laborals que donen als empresaris unes facilitats que no haurien ni somniat fa pocs anys per una banda i reduint notablement els serveis públics i les prestacions socials bàsiques (com tota la privatització de educació i sanitat, les propostes de pagament, els atacs a les prestacions socials com les jubilacions, etc) per altra.
Així, el Pacte de l’Euro es situa dins d’una estratègia que pretén dinamitar la construcció política i social de la Unió Europea, enfortint el seu caràcter econòmic i comercial, on els governs tenen cada dia menys capacitat d’actuació en l’àmbit de la distribució de la riquesa, fomentant l’especulació i les possibilitats de negoci en mercats cada vegada menys regulats.
El resultat d’aquesta aposta es tan visible con dolent, a l’Estat espanyol, ja són cinc els milions d’aturats, amb una taxa d’atur entre els joves superior al 40%. El canvi d’aquestes polítiques és essencial per aconseguir la construcció d’una societat més justa i sostenible, social, medioambiental i econòmicament. Això es el que reclamem des d'Esquerra Unida.
TIEMPOS DE REFORMAS
Llevamos ya algo más de un año en el que el Gobierno del PSOE, para hacer frente a la crisis económica, ha entrado en la dinámica de ofrecer constantes sacrificios a los llamados mercados financieros para calmar sus ataques a la deuda pública española. Lo que hemos podido contrastar en este tiempo es que esos mercados son, sencillamente, insaciables.
En primer lugar debemos reiterar que el origen de esta crisis no nace del funcionamiento del mercado de trabajo y, por tanto, las reformas del mismo, no garantizarán la salida de la crisis. El origen hay que buscarlo en el sector financiero, en la falta de control sobre el mismo y en un capitalismo salvaje donde la especulación acabó con las inversiones productivas, favoreciendo una burbuja especulativa que, como todas, acabó estallando con graves efectos en la economía real, sobre todo en los niveles de empleo.
Hace poco más de un año se perpetró una reforma laboral que abarataba el despido con la excusa de ser el único mecanismo posible para generar empleo y acabar con la temporalidad. Un año después de la “milagrosa” reforma hemos aumentado el uso de los contratos temporales, y hemos aumentado en número de desempleados. Por supuesto, se ha despedido a muchísimas personas pagándoles indemnizaciones mucho más bajas gracias a la nueva ley, y los beneficios de las grandes empresas se han multiplicado.
Visto el éxito de la medida, el gobierno insiste y acaba de aprobar un Real Decreto que se está tramitando ahora parlamentariamente para sacar una ley que modifique la negociación colectiva, es decir, el mecanismo que regula las condiciones laborales (jornada, salario, permisos, etc) de más del 80% de los trabajadores en el estado español. La apuesta es ahora potenciar los convenios de empresa frente a los sectoriales. Esta medida provocará sin duda una perdida de capacidad de negociación de la inmensa mayoría de trabajadores, sobre todo en las pequeñas y medianas empresas que, por otra parte, constituyen la mayor parte del tejido productivo español.
La apuesta del gobierno tristemente vuelve a ser clara, siguiendo el modelo de países donde la negociación colectiva cubre a menos trabajadores (como es el caso de Hungría con un modelo de negociación en empresas que cubre al 18% de los trabajadores). Naturalmente, esto permitirá a los empresarios devaluar más si cabe las condiciones de trabajo y atraer inversiones que busquen una fuerza de trabajo débil, barata, más vulnerable y manejable. Seguiremos compitiendo en sectores con menor valor añadido y escaso gastos en I+D+i, lo que, obviamente, debilitará más si cabe nuestro raquítico Estado del Bienestar.
Es una política que, en última instancia, nos acerca a los países menos desarrollados y nos aleja del centro y norte de Europa.
INCREIBLE PERO CIERTO.
Al PSOE y al PP les une una obsesión común, las personas jubiladas. Mientras el PSOE congela sus pensiones para este año, el PP de Meliana para no ser menos les sube el precio del Bono-Metro de 14 a 50 euros. Lo que supone un módico incremento de un 257 %.
El Molt Honorable ex-president, Francisco Camps parece ser que ni era tanto ni mucho menos era honorable. Después de muchos meses de presiones por parte de la dirección nacional del partido no le ha quedado más remedio que dimitir. Ha conseguido para el pueblo valenciano no sólo el triste honor de ponernos en cabeza del paro y destrucción de empleo y empresas, del endeudamiento público sino también en tener a la cúpula del PP valenciano paseando por los tribunales con acusaciones que van desde el cohecho hasta la financiación ilegal.
Zapatero convoca Eleccions Generals per al 20-N. En què estaria pensant? Pero aquesta data no hauria de portar a un “revival” del franquismo, sinó a una eclosió d'indignació... cap a l'esquerra:
ASSEMBLEA
CONVOCATÒRIA SOCIAL PER A UNA ALTERNATIVA PROGRAMÀTICA
20 de setembre de 2011
20 hores
Al Saló de Plens de l'Ajuntament de Meliana
dimarts, 10 de maig del 2011
Alguns candidats i candidates d'EUPV a l'Ajuntament de Meliana
Rafael Pla (3r)
Sara de Bedoya (2a)
Paco Soriano (1r)
Eloina Navarro (4a)
Isabel Pla (tanca)
dissabte, 7 de maig del 2011
dimecres, 16 de març del 2011
dimarts, 15 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)